El ball de sala a Mallorca

«Grosso modo, almenys a Mallorca, un temps, es va establir la convenció, simple, que hi havia tres classes de ball: el mallorquí (dit també de pagès, de bot, de boleros, folkl.ric, típic, etc.), el de sala i el d'aferrat. O era d'una classe o de l'altra, tot i que aix. d'aferrar-se fos molt elàstic.» Aquest aclariment del professor Ramon Codina sintetitza la premissa de la qual parteix per a fer un recull de músiques, grups i bandes relacionats amb el ball a les Illes. Aquest petit tractat musical i sociol.gic permet documentar modes en el vestit, els carnavals, els balls sonats al llarg de l'any, relacions socials i directrius religioses, a més d'un buidatge excepcional de grups, els espais de dansa i noves tendències en el repertori. S'hi estudien les bandes i els usos musicals del segle XIX, els primers conjunts de jazz illencs als anys vint del segle XX, i bona part del repertori fins als anys seixanta. Sorgeixen, així, els elements que formaren part de les músiques de ball: normativa, espectacles, tributs, indústria, musical local, empresaris, contractes, conjunts, compositors, i també els noms de les primeres dones músiques professionals.L'estudi complementari de Bàrbara Duran analitza les noves perspectives del tercer mil·lenni: l'alliberament de la sexualitat, l'apro¡piació femenina dels rols masculins en les danses de figures i la dansa tradicional, la participació de parelles gais i lesbianes en el ball de bot, que ha desfermat la polèmica queer al voltant del rol home/dona, així com els nous espais per a la dansa i la gran llibertat que sent la joventut actual per ballar tant ben aferrats com ben amollats.