Els pirates del Vescomtat de Cabrera

Els pirates del Vescomtat de Cabrera és una novel·la de narrativa històrica que s'inscriu en la tradició del relat marítim i d'aventures, però que va molt més enllà del gènere. Toni Benavente construeix una obra que dialoga amb la memòria col·lectiva catalana, amb la història silenciada i amb la llegenda com a forma de resistència davant el pas del temps i de la derrota.

Ambientada al segle XVII, la novel·la recorre mars, oceans i terres extremes per narrar no només un viatge físic, sinó també un desplaçament moral i identitari. La pirateria, lluny de ser presentada com un exercici de violència gratuïta, esdevé una forma alternativa de llibertat, una resposta a l'abús del poder i a la injustícia dels imperis.

Josep va conèixer a la seva gran estimada Laura, protegida del Capità Álvaro de Bazán. Amb ella, va decidir navegar per tot el món exercint la pirateria. En pocs anys ja havien aconseguit convertir-se en tota una llegenda. Una llegenda que perduraria gràcies al seu net Arnau Samsó i la intrèpida pirata anglesa Mariam.

A la primavera de 1654, Arnau Samsó emprèn un viatge que canviarà per sempre la seva vida. Empès pel desig del seu avi i amb el suport del seu pare, salpa des de Blanes a bord de la caravel·la La Bella Laura, disposat a repetir la gran travessia que havien fet els seus avantpassats.

El que havia de ser un viatge d'aprenentatge i homenatge es converteix en una lluita desesperada per la supervivència. Tempestes interminables, fred extrem, fam i desorientació porten la tripulació fins als límits de la resistència humana, en unes latituds on el gel domina i la mort és omnipresent.

Després d'un naufragi moral i físic a la fi del món conegut, Arnau és l'únic supervivent d'una expedició condemnada. El seu rescat inesperat el conduirà cap a una nova vida, marcada per la pirateria, l'amor i la continuïtat d'una llegenda: la dels pirates del Vescomtat de Cabrera, enemics dels imperis i alliberadors d'esclaus.