Històries amagades de Breda

Nota Editorial

Hi ha pobles que acumulen història. I n'hi ha d'altres que acumulen silencis.
Breda és un d'aquests llocs on la frontera entre la realitat i la llegenda sembla especialment fràgil. Els seus boscos, les pedres antigues del monestir, les ruïnes de Castell de Montsoriu, les rieres i els camins del Montseny han estat durant segles escenari d'històries explicades a mitja veu.
Històries amagades de Breda no és només un recull de llegendes. És una exploració literària de la memòria popular, de les pors ancestrals i de l'imaginari col·lectiu que sobreviu generació rere generació. Entre la crònica oral i el terror atmosfèric, Toni Benevente construeix un univers on cada ombra sembla conservar un record i cada pedra amaga alguna cosa que potser mai no hauria d'haver estat descoberta.
Aquest llibre dialoga amb la tradició catalana de les llegendes rurals, però també amb el folklore modern, els relats paranormals i l'horror psicològic contemporani. Les seves pàgines evoquen un territori viu, carregat de misteri, on el passat mai no desapareix del tot.
Perquè hi ha històries que els pobles expliquen.
I n'hi ha d'altres que els pobles amaguen.

Pròleg

Els pobles antics tenen memòria.
No la memòria oficial dels arxius, les dates o les escriptures notarials. Una altra memòria. Més subterrània. Més difícil de demostrar. Una memòria feta de supersticions, silencis i advertiments repetits durant generacions.
Quan algú diu "no hi vagis de nit", gairebé mai no explica el motiu real.
Aquest llibre neix precisament d'aquests silencis.
Durant anys, les històries de Breda han sobreviscut fragmentades: converses en bars antics, records d'infantesa, relats explicats pels avis, testimonis impossibles, llegendes vinculades al bosc, al monestir o al castell de Montsoriu. Algunes tenen origen medieval. D'altres semblen modernes. Però totes comparteixen una mateixa sensació: la idea que hi ha alguna cosa sota la superfície aparent del poble.
Alguna cosa observant.
Potser aquest llibre parla de fantasmes, criatures, túnels amagats, bruixes, ombres o aparicions. Però sobretot parla del territori. De la relació ancestral entre les persones i els espais que habiten. Els boscos del Montseny no són només un paisatge. Són una presència. Un lloc capaç de generar mites perquè hi ha silencis que només poden omplir-se amb històries.
Moltes de les llegendes que apareixen aquí tenen una base oral real. Altres han estat reinterpretades, deformades o recreades literàriament. Aquest no és un llibre d'història acadèmica. És un llibre de memòria fosca.
Un llibre sobre allò que la gent explica quan cau la nit.
I potser també sobre allò que prefereix no explicar.