La dona sense ulls

Any 1929. Una noia de disset anys, Eug?nia Duran, mira el món ambullsesbatanats i el pinta tal com el veu, una figura cúbica que emmarcatotsels universos: el dels vius, el dels morts i el dels qui encara han de néixer.Un món on es barregen la llum i el mar de Portbou amb l'ambient delaGirona dels anys treinta, el somni i la intu?ció amb la passió il'obsessió.El desig de sentir i d'expressar-se fins a buidar-se de tot, és laclau que guiala traject.ria vital i artística d'aquesta noia que mira més enll? dela realitat.Té un futur prometedor com a pintora i un pare que li dóna suport.Per. un seguit de fets interrompen aquesta carrera brillant.Any 1992. En la Barcelona preolímpica, l'Eug?nia, una dona gran,voltadad'abs?ncies i immersa en la solitud, recorda el seu passat. Viu sensevolermirar. Existeix sense mirada. Es la "dona sense ulls".En aquest altre univers fora del món no hi havia cases ni escales niarbresni cementiris: només la creació que neix d'un mateix. I vaig pintaraquestunivers perqu? m'hi vaig oferir sense por. Ho vaig donar tot, i nomésveia els?ngels que encenien les estrelles amb la llum del sol i les mares ambels fills ala falda i uns altres ?ngels que eren les ?nimes dels qui s'havienmort.