La terra retirada

"Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a mi fa vint-i-cinc anys mÆagradava sobretot la carretera de dalt." En aquest llibre fora del comú seÆns hi descriu la transformació de Saidí -un poble a la frontera aragonesa- com a resultat del canvi de lÆolivera per lÆhorta, el pas del secà al regadiu, la desaparició del bestiar i lÆaparició esclatant de la fruita, de la prosperitat consegüent i de la modificació i desballestament dels hàbits que tot això comportà. Però hi són descrits també -i no amb força menor- els efectes sobre una noia, la narradora, a qui ja no calgué treballar al camp i pogué estudiar a ciutat -modificant uns hàbits ancestrals-. Amb una habilitat tan allunyada de bucolismes deliqûescents com de planys jeremíacs, a mig camí de la crònica, lÆevocació lírica i el despit, Mercè Ibarz ens fa sentir les palpitacions dÆuna terra al límit del desconcert. "La terra retirada" descriu un "terrain vague", un paisatge que és un espai interior, amb les qualitats dÆun bon reportatge i lÆalè de lÆautèntica literatura." JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia "La terra retirada és un testimoni impagable." JOAN TRIADÚ, Serra dÆOr